top of page

Silenci, amor.

Silenci,

com les ones acaronant la meva pell,

l'escuma del mar enredant-se entre els meus cabells,

el vent envermellent les meves galtes,

la sorra enfonsant els meus peus.


Amor,

amor cap al mar i la seva puresa,

cap a tot allò que neteja,

i fa que mai torni a ser.


Amor cap a tu, mar,

que em fas ésser forta com les corrents,

natural com l'aigua,

i lliure amb el teu moviment.


Com l'onada forta,

em despentines, mar,

arrosagant les meves pors,

i no en deixes cap.


Laietana.


 
 
 

Entrades recents

Mostra-ho tot
Sant Jordi IES Sant Just, Rutina.

RUTINA Sota un fanal que enlluernava la nit, centrats en nosaltres, dues ànimes, un camí. Volàvem els dos junts, a un altre món, un altre...

 
 
 
Concurs AMIC Ficcions, 1r Capítol

Tacat de sang estava el paper el primer cop que vaig provar d'escriure, no podia parlar, no podria cridar, només escriure. El vent bufava...

 
 
 
Concurs AMIC Ficcions, 2n Capítol

Tremolo. Els meus ulls ploren sense llàgrimes. Una força sobrenatural m'empeny i expulsa del "camí la mort". Tot jo em sento tèrbol,...

 
 
 

Comments


bottom of page