PREMI A LA MILLOR PROSA POÈTICA

Ens emplena d'orgull que la nostra companya Laia, rere el pseudònim de Vía Laietana hagi estat premiada amb el primer premi de prosa i poesia de l'Institut de Sant Just, amb un meravellós text que ens transporta a una diferent realitat i ens remou per dintre.

Aquest text, "Fins que ens tornem a trobar", és excel·lent:

FINS QUE ENS TORNEM A TROBAR

De petita somniava amb l'estel, aquell que passava sovint durant la nit per la meva finestra, plorava, i notava la vostra inexistent presència. Mentre les llàgrimes brollaven us parlava amb tristor i explicava el meu dia amb l'esperança que allà on estiguéssiu, sentíssiu el meu murmur i em somriguéssiu al costat de la lluna.

La buidor m'omplia de records efímers que no tornaran, i m'imaginava que en el meu amic estel, m'observàveu, i amb sort, rèieu i us continuàveu estimant, com jo us estimo encara. Tenia por d'oblidar-vos, i escrivia frenèticament tot allò que em quedava de vosaltres, arribant a la conclusió que simplement us enyorava.

Em guardo les vostres abraçades en el paper i escric les enyorances que em vàreu deixar, els petons s'han tornat pols que embruta els meus pensaments tristos, i les paraules el vent que m'esbulla els cabells despentinats, però encara un recordo, i us recordaré fins que em falli la fràgil memòria que us manté vius.

Com no ens tornarem a veure, us estimaré fins que així sigui. Quan ens tornem a trobar, la constel·lació serà casa nostra i el cel el nostre guardià. Vía Laietana.