Mentre passejava, el sonet de moda.

Mentre passejava, la mirava enlluernat.

Penjant del coll, lluïa una peça amb arrogància

singular com la seva distintiva fragància

que quan passava tothom desitjava mirar

el llarg vestit la guarnia d’un intens color

i les fulles ballaven al compàs del seu cor

i els ocells li cantaven bellíssimes cançons,

i els arbres s’emparaven de la seva esplendor

i enllestit amb unes copes de vi destacat

finalitzarem tots dos junts caminant pel prat,

una cerca conjunta d’amor i llibertat.

l’èxtasi de la meva ment s’ha vist esgotat

agonitzo per dintre buscant la veritat

l’aparença es transforma en crua realitat.

Generació del 23'