Jaufré, una obra d'Olivia i Noemí

“El dia d’aquella gran festa, el bon rei es va posar la corona al cap i anà a l’església a oir missa. També hi foren tots els seus cavallers de la Taula Rodona, que l’honoraven formant el seguici. Hi havia monsenyor Galvany; Lançalot del Llac i Tristany; el noble Ivany i el Bastard; Erec; Queu, el senescal; Perceval i Calogrenant; Cligès, un cavaller de mèrit; i Caerdín, l’avisat, i també hi havia el Bell Desconegut, i Caradoc, el del braç curt: tots ells eren a la cort. I encara n’hi havia molts més que no us dic perquè no me’n recordo.”

No entenc com ens estan fent llegir aquest llibre tan avorrit. Però he de continuar, perquè dilluns que ve en tinc l’examen.

“Un cop van haver oït tot l’ofici, van sortir de l’església i es van dirigir al palau amb alegria, divertint-se i fent renou; i ja allà començaren les converses i cadascú explicava allò que li venia de gust. Uns parlaven de les seves conquestes amoroses, i d’altres de cavalleria i de les aventures que cercarien allà on podrien trobar-les.”

El mòbil vibra. No m’ho puc creure! El Roger, m’ha sol·licitat a Instagram. Estic flipant. Vaig a trucar a la Blanca.

(Agafa el telèfon i truca)

• Hola Blanca!

• Hola tia, què passa?

• Doncs que el Roger m´ha sol·licitat a Instagram!

• Què dius!

• Sí, estic flipant!

• I ara, que faràs?

• Doncs seguiré llegint el llibre de Jaufré i després ja veuré .

• Doncs ja m’explicaràs.

• Sí, adéu

• Adéu

(La Maria penja el telèfon i continua llegint el llibre)

No puc més amb aquest llibre m’estic adormint. Però no puc deixar de pensar en el Roger, és el noi més guapo de la nostra classe.

(Poc a poc, a la Maria se li van tancant els ulls amb el llibre a les mans. Obre els ulls i es troba en una sala amb una taula gran al centre.)

On soc? Per què tot és tan antic? No entenc res! .

(De cop i volta, entra una senyora amb unes claus penjant del davantal i comença a parlar amb la Maria)

• Què fas aquí parada? Hauries d’estar parant taula, que els cavallers estan a punt d’arribar.

Què està passant? Qui és aquesta senyora? Per què vaig vestida d’aquesta forma tan rara?

(Després de dir això, la senyora se’n va. La María es posa a parar taula)

No vull ser aquí, per què he de fer això? No entenc res. Vaig a fer-ho que no em vull ficar en cap embolic.

(Sent uns sorolls forts que es van apropant des del passadís)

Ostres, a veure qui vindrà ara. Espero que no sigui la senyora d’abans. (Apareixen set homes, algun més jove que altres).

Tots els homes parlaven a la vegada, i de sobte va aparèixer un senyor molt elegant amb un to de veu fort i tots van callar. Per la vestimenta que portava i la reacció que van tenir els altres havia de ser algú important. Tots li van fer una reverència… Serà un rei?

(El senyor elegant va seure a taula i seguidament ho fan els altres cavallers. Comença a parlar)

• Benvinguts, ara celebrarem la vostra tornada a casa, amb vi i pa. A veure Galvany, explica’m què ha passat durant aquest llarg temps fora de casa.

Ostres, que fort! Però si el Galvany és un dels personatges del llibre que estic llegint!

Increïble! Segur que estic somiant, però tot sembla tan real…

(De sobte Galvany comença a parlar)

• He fet moltes coses, majestat, ha estat molt interessant.

• Ah, doncs explica-ho tot que així ens entretindrem.- va dir el senyor elegant que va resultar ser el rei Artús.

(El cavaller se serveix un copa de vi i fa una gran mossegada a un tros de pa. Comença a explicar la seva aventura)

• Ben de matí, vam partir a la recerca d’aventures. Quan ja era de nit vàrem decidir anar a un petit hostal on hi havia una cantina amb un ambient festiu. Ens va atendre una noia molt bonica - deia el senyor més gran, a qui tothom anomenava Galvany.

• Sí, la més bonica que havia vist mai.- va afegir el noi més jove.

En Galvany, ajudat pel noi més jove a qui deien Jaufré, explicava que es van adonar que un grup d’homes que anaven massa beguts la molestaven cada vegada que s’hi acostava per servir-los més vi. L’agafaven per la cintura i la feien asseure a la falda mentre pronunciaven paraules obscenes.

Van acabar explicant la història dient que van barallar amb aquells senyors i van acabar guanyant.